Sorpreses al Parc Natural del Montgrí

Ara fa una mica més d’un any vam participar en un cens de la població de cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica hispanica) que sorprenentment habita al Parc Natural del Montgrí. El cens formava part d’un estudi d’aquesta espècie que està duent a terme en Genís Puig.

Es tracta d’una població que es va escapar del nucli zoològic que hi havia hagut al poble de Sobrestany i que ha tingut èxit reproductor. Fins al punt que en vam comptar una vuitantena d’individus.

Per acabar la jornada vam poder gaudir d’una espectacular posta de sol que ens va recompensar amb escreix de tot el cansament acumulat.

 

 

Cabra salvatge

Capra pyrenaica hispanica

1701_montgri_16276

Castell del Montgrí

Castell del Montgrí

1701_montgri_16293

Anuncis

Descoberta d’una terra fantàstica

Amb els amics d’Imàginem i ben guiats per en Jordi Bru i l’Adriana Olsina hem fet una sortida per les muntanyes de Prades, uns paisatges que no coneixia i que la veritat és que  són molt interessants. El tema principal de la sortida era practicar el macro amb flors, sobretot orquídies, però també hem aprofitat per tractar amb altres subjectes que s’hi han posat bé.

Tot i que les previsions meteorològiques no eren del tot optimistes, hem estat de sort i tret de quatre gotes de tarda, ha fet un dia excel·lent per fer macro.

L’estrella del dia ha estat la Dactylorhiza insularis, una orquídia bellíssima i molt escassa a Catalunya.

El dia l’hem acabat a la Mussara, un poblet abandonat que coneixia per les infinitats de fotografies que s’hi han fet, des del qual hem gaudit d’unes vistes fantàstiques del Baix Camp.

Església de Sant Salvador

La Mussara amb una petita trampa

Església de Santa Maria de Prades

Església de Santa Maria de Prades

Anacamptis champagneuxii

Anacamptis champagneuxii

Anacamptis champagneuxii

Anacamptis champagneuxii

Ranuncle

Oprhys passionis

Ophrys passionis

Oprhys passionis

Ophrys passionis

Dactylorhiza insularis

Dactylorhiza insularis

Dactylorhiza insularis

Dactylorhiza insularis

Neotinea maculata

Neotinea maculata

Neotinea maculata

Neotinea maculata

Orchis olbiensis

Orchis olbiensis

Orchis olbiensis

Orchis olbiensis

Orchis olbiensis

Orchis olbiensis

Dolycoris baccarum (mascle)

Dolycoris baccarum (mascle)

Empusa pennata

Empusa pennata

Borinot

Borinot (Bombus sp.)

Borinot

Borinot (Bombus sp.) sota el paraigua que plou

 

Serapias lingua

La zona de la Rubina al P. N. dels Aiguamolls de l’Empordà sempre ens ofereix bones sorpreses. Algunes de les closes on fa temps que no hi ha activitat humana hi trobem una bona col·lecció d’orquídies, com aquesta Serapias lingua, subtilment mig amagada entre l’herbassar.

 

1804_orquidies_25791 còpia

Serapias lingua

Un visitant oriental

Des que el passat 28 de febrer l’Albert Burgas descobrís un botxí d’aparença estranya a Serra de Daró i, sobretot, des que en Joan Goy i l’Àlex Ollé confirmessin que es tractava d’un exemplar de primer any de la subespècie Lanius excubitor pallidirostris (segons el HBW, segons altres autors es tractaris d’una espècie diferenciada Lanius pallidirostris, en això no m’hi ficaré), botxí d’estepa en català, el galliner ornitològic de casa nostra està ben esverat i les excursions al Baix Empordà per veure i fotografiar el nouvingut són ben freqüents.

No és d’estranyar tanta expectació perquè es tracta de la primera cita a Catalunya i la tercera a la Península Ibèrica; per tant ningú no ha volgut perdre’s aquest “bimbo” que té la seva residència habitual als deserts de l’Àsia Central.

El caràcter territorial dels lànids ha ajudat a que molta gent l’hagi pogut veure posa’t dalt dels pals o fils d’un conreu de fuiters.

Aquestes són les fotos que li vam fer en una sessió que ens va regalar una mica d’higiene i l’expulsió d’una egagròpila.

Per a més informació sobre el botxí d’estepa us recomano que llegiu l’article d’en Jordi Martí-Aledo i l’Àlex Ollé publicat a http://www.birdingemporda.com.

1803_laniusexcubitor_25615

Una rascadeta per aquí

1803_laniusexcubitor_25621

Una mica de neteja per allà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta és la seqüència de la regurgitació de l’egagròpila

L’encís de les flors

Aquí teniu el producte d’una sortida del dissabte passat amb els amics d’Imàginem per la comarca d’Osona, va ser tot un plaer compartir la jornada amb les sàvies explicacions de l’Adriana Olsina, en Francesc Muntada i en Jordi Bru, a més de tots els altres participants a l’activitat.

Grpc i més grocOrchis morioDent de lleó1705_osona_21986-EditL'intrús

Espectacle macabre al Delta

Ja em perdonareu pel titular potser un pèl massa sensacionalista, però és que el que tot seguit explicaré em va indignar molt.

Durant una breu visita al Delta de l’Ebre vam fer una aturada a l’agrobotiga i centre d’informació del parc situat en una bonica barraca típica just al costat de la Casa de Fusta. Passejant per fora de la barraca vaig veure uns quants pardals comuns (Passer domesticus) volant per la tauladaOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Quan vaig acostar-m’hi, encuriosit pel que de lluny semblava un niu a mig construir vaig quedar esgarrifat, no es tractava d’un niu sinó d’un pardal que havia mort atrapat en la trampa mortal que és la xarxa de material plàstic que algun il·luminat va col·locar per protegir la coberta vegetal del sostre de la cabana. Vaig pensar: “Pobret! un que no ha tingut sort”. Però quan vaig descobrir a una poca distància un altre cadàver de pardal, i un altre, i un altre, i encara un altre fins arribar a comptar-ne dotze, en diferents estats de descomposició, només a l’alçada dels ulls, ja vaig entendre que no es tractava de mala sort. Quan els moixons entren dins d’aquesta malla ja no en poden sortir patint una mort cruel i una llarga agonia.

Entendria que això passés en una casa particular d’algú poc sensible vers els ocells, però que això passi a la caseta d’informació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, no té paraules.

Justament el pardal comú va ser declarat Ocell de l’Any per la SEO l’any 2016 degut al preocupant declivi que està experimentant aquesta espècie a nivell de tot Europa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Escenes nocturnes a San Diego

San Diego és una ciutat molt interessant que sobta terriblement al visitant que ve de la veïna Tijuana. Si a la ciutat mexicana tot és caos, desordre, brutícia i deixadesa, a San Diego tot està immaculadament polit, res no és fora de lloc, els transports públics funcionen perfectament, la sensació de seguretat és molt alta.

Aprofitant el meravellós sistema d’estabilització de l’Olympus Pen-F vaig fer aquestes fotos a pols de la nit de la ciutat californiana.

 

 

 

Ocean Beach via Cable Street

Bé, aquesta de nocturna no en té res, però em fa molta gràcia

 

1702_sandiego_20164-Edit

Star-Spangled Banner

1702_sandiego_20172-Edit

World Famous Body Shop

1702_sandiego_20166-Edit

Little Italy San Diego

1702_sandiego_20141-Edit

Columbia St and full moon

Un matí per Barcelona

Després d’un taller de composició fotogràfica amb el gran José Benito Ruiz vaig estar posant en pràctica les coses que havia après pels voltants de la Sagrera. La veritat és que el pont d’en Calatrava dóna molt de joc. I les “Mercancías a pequeña velocidad” de la darrera foto són impagables. Un diumenge, ben d’hora al matí, gaudint de la fotografia amb tranquil·litat acompanyat només d’alguns runners, gent passejant els gossos i alguns desvagats. Una visió ben diferent del que ens té acostumats la capital.

Espero que el mestre em perdoni si no he aconseguit reflectir totes les coses interessants que ens va explicar.

1602_barcelona_10021-Edit-Edit1602_barcelona_10012-Edit-Edit1602_barcelona_10010-Edit-2-Edit1602_barcelona_10018-Edit-Edit1602_barcelona_10002-Edit-Edit1602_barcelona_9996-Edit-Edit1602_barcelona_9985-Edit-Edit1602_barcelona_10042-Edit-Edit-Edit

 

Una tarda als Aiguamolls

Els estimats Aiguamolls sempre et recompensen, després d’un matí fent dissabte, res millor que una visita al Parc per tornar a carregar piles. Calia aprofitar el dia que feia, més propi de primavera avançada que no pas de finals d’hivern,.Aquesta primavera tornen a estar espectaculars amb aigua abundant i força fauna, sobretot ànecs.

Potser una de les espècies més destacades sigui un solitari becplaner que voltava pel Cortalet amb el seu bonic plomatge nupcial. Altres observacions interessants són uns quants xarrasclets (o roncaires per dir-ho a l’empordanesa manera), un bon grup de becuts al Matà i alguns capons reials.

Amb els ulls ben oberts també vam poder gaudir d’alguna papallona i d’aranyes que anaven fent feina atrapant mosquits amb les seves teranyines.

La traca final va ser una espectacular lluna plena que va donar molt de sí.

 

1703_pnae_21367

Becplaner al Cortalet (Platalea leucorodia)

1703_pnae_21472

Capons reials (Plegadis falcinellus) al Matà

1703_pnae_21528

Capons reials (Plegadis falcinellus) al vol

1703_pnae_21414

Siluetes de cigonyes (Ciconia ciconia)

1703_pnae_21443

Blanqueta perfumada (Pieris napi)

1703_pnae_21573

Reflexes de la lluna a la Massona

1703_pnae_21596

L’aranya de la lluna plena

Esperant a l’aeroport

Als aeroports gairebé sempre estem esperant, ja sigui l’arribada d’un familiar o amic, ja sigui el vol que ens ha de portar a la destinació o de tornada a casa, la sortida de l’equipatge o, en el pitjor dels casos, informació sobre vols anul·lats o retardats.

La veritat és que l’espera sempre és feixuga, i és que com diu la dita “qui espera desespera”. Quan esperes per marxar al teu destí de vacances és el neguit per arribar i començar a gaudir del viatge i descobrir coses noves. Mentre que a la tornada l’espera es fa pesada per les ganes d’arribar de nou a casa amb el cansament acumulat dels dies de viatge.

Un cop visitades les botigues que et poden interessar, moltes de les quals es repeteixen a tots els aeroports, pots fer temps tot menjant alguna cosa i quan s’acaben aquestes alternatives, només et queda badar. I badant, badant a l’aeroport de Barcelona vaig descobrir un terra extremament polit que reflectia el tràfec dels viatgers i els aparadors de les botigues.

Aquestes són algunes de les fotos que em van fer l’espera més lleugera.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA