L’encís de les flors

Aquí teniu el producte d’una sortida del dissabte passat amb els amics d’Imàginem per la comarca d’Osona, va ser tot un plaer compartir la jornada amb les sàvies explicacions de l’Adriana Olsina, en Francesc Muntada i en Jordi Bru, a més de tots els altres participants a l’activitat.

Grpc i més grocOrchis morioDent de lleó1705_osona_21986-EditL'intrús

Anuncis

Espectacle macabre al Delta

Ja em perdonareu pel titular potser un pèl massa sensacionalista, però és que el que tot seguit explicaré em va indignar molt.

Durant una breu visita al Delta de l’Ebre vam fer una aturada a l’agrobotiga i centre d’informació del parc situat en una bonica barraca típica just al costat de la Casa de Fusta. Passejant per fora de la barraca vaig veure uns quants pardals comuns (Passer domesticus) volant per la tauladaOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Quan vaig acostar-m’hi, encuriosit pel que de lluny semblava un niu a mig construir vaig quedar esgarrifat, no es tractava d’un niu sinó d’un pardal que havia mort atrapat en la trampa mortal que és la xarxa de material plàstic que algun il·luminat va col·locar per protegir la coberta vegetal del sostre de la cabana. Vaig pensar: “Pobret! un que no ha tingut sort”. Però quan vaig descobrir a una poca distància un altre cadàver de pardal, i un altre, i un altre, i encara un altre fins arribar a comptar-ne dotze, en diferents estats de descomposició, només a l’alçada dels ulls, ja vaig entendre que no es tractava de mala sort. Quan els moixons entren dins d’aquesta malla ja no en poden sortir patint una mort cruel i una llarga agonia.

Entendria que això passés en una casa particular d’algú poc sensible vers els ocells, però que això passi a la caseta d’informació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, no té paraules.

Justament el pardal comú va ser declarat Ocell de l’Any per la SEO l’any 2016 degut al preocupant declivi que està experimentant aquesta espècie a nivell de tot Europa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Escenes nocturnes a San Diego

San Diego és una ciutat molt interessant que sobta terriblement al visitant que ve de la veïna Tijuana. Si a la ciutat mexicana tot és caos, desordre, brutícia i deixadesa, a San Diego tot està immaculadament polit, res no és fora de lloc, els transports públics funcionen perfectament, la sensació de seguretat és molt alta.

Aprofitant el meravellós sistema d’estabilització de l’Olympus Pen-F vaig fer aquestes fotos a pols de la nit de la ciutat californiana.

 

 

 

Ocean Beach via Cable Street

Bé, aquesta de nocturna no en té res, però em fa molta gràcia

 

1702_sandiego_20164-Edit

Star-Spangled Banner

1702_sandiego_20172-Edit

World Famous Body Shop

1702_sandiego_20166-Edit

Little Italy San Diego

1702_sandiego_20141-Edit

Columbia St and full moon

Un matí per Barcelona

Després d’un taller de composició fotogràfica amb el gran José Benito Ruiz vaig estar posant en pràctica les coses que havia après pels voltants de la Sagrera. La veritat és que el pont d’en Calatrava dóna molt de joc. I les “Mercancías a pequeña velocidad” de la darrera foto són impagables. Un diumenge, ben d’hora al matí, gaudint de la fotografia amb tranquil·litat acompanyat només d’alguns runners, gent passejant els gossos i alguns desvagats. Una visió ben diferent del que ens té acostumats la capital.

Espero que el mestre em perdoni si no he aconseguit reflectir totes les coses interessants que ens va explicar.

1602_barcelona_10021-Edit-Edit1602_barcelona_10012-Edit-Edit1602_barcelona_10010-Edit-2-Edit1602_barcelona_10018-Edit-Edit1602_barcelona_10002-Edit-Edit1602_barcelona_9996-Edit-Edit1602_barcelona_9985-Edit-Edit1602_barcelona_10042-Edit-Edit-Edit

 

Una tarda als Aiguamolls

Els estimats Aiguamolls sempre et recompensen, després d’un matí fent dissabte, res millor que una visita al Parc per tornar a carregar piles. Calia aprofitar el dia que feia, més propi de primavera avançada que no pas de finals d’hivern,.Aquesta primavera tornen a estar espectaculars amb aigua abundant i força fauna, sobretot ànecs.

Potser una de les espècies més destacades sigui un solitari becplaner que voltava pel Cortalet amb el seu bonic plomatge nupcial. Altres observacions interessants són uns quants xarrasclets (o roncaires per dir-ho a l’empordanesa manera), un bon grup de becuts al Matà i alguns capons reials.

Amb els ulls ben oberts també vam poder gaudir d’alguna papallona i d’aranyes que anaven fent feina atrapant mosquits amb les seves teranyines.

La traca final va ser una espectacular lluna plena que va donar molt de sí.

 

1703_pnae_21367

Becplaner al Cortalet (Platalea leucorodia)

1703_pnae_21472

Capons reials (Plegadis falcinellus) al Matà

1703_pnae_21528

Capons reials (Plegadis falcinellus) al vol

1703_pnae_21414

Siluetes de cigonyes (Ciconia ciconia)

1703_pnae_21443

Blanqueta perfumada (Pieris napi)

1703_pnae_21573

Reflexes de la lluna a la Massona

1703_pnae_21596

L’aranya de la lluna plena

Esperant a l’aeroport

Als aeroports gairebé sempre estem esperant, ja sigui l’arribada d’un familiar o amic, ja sigui el vol que ens ha de portar a la destinació o de tornada a casa, la sortida de l’equipatge o, en el pitjor dels casos, informació sobre vols anul·lats o retardats.

La veritat és que l’espera sempre és feixuga, i és que com diu la dita “qui espera desespera”. Quan esperes per marxar al teu destí de vacances és el neguit per arribar i començar a gaudir del viatge i descobrir coses noves. Mentre que a la tornada l’espera es fa pesada per les ganes d’arribar de nou a casa amb el cansament acumulat dels dies de viatge.

Un cop visitades les botigues que et poden interessar, moltes de les quals es repeteixen a tots els aeroports, pots fer temps tot menjant alguna cosa i quan s’acaben aquestes alternatives, només et queda badar. I badant, badant a l’aeroport de Barcelona vaig descobrir un terra extremament polit que reflectia el tràfec dels viatgers i els aparadors de les botigues.

Aquestes són algunes de les fotos que em van fer l’espera més lleugera.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Un matí a l’aguait de Can Teixó

La nostra primera visita als aguaits de Naturaprop no ens va decebre en absolut, al contrari, el matí al bosc de Can Teixó se’ns va fer curt, molt curt, malauradament teníem altres compromisos que no ens van deixar allargar l’estada.

Les mallerengues carbonera i blava, els tords, les merles, els pit-roigs, els picots, els pinsans van venir contínuament al davant del hide buscant aliment o banyant-se a la petita bassa, tot un espectacle.

Tot plegat va fer que tornéssim cap a casa amb uns records immillorables i amb moltes ganes de repetir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’arc del Portitxol amb lluna plena

1607_lescala_13459

Arc del Portitxol, L’Escala, Alt Empordà

Una nit de lluna plena d’aquest estiu que acabem de deixar enrere vaig sortir a fotografiar pel passeig de Sant Martí d’Empúries, l’objectiu era el magnífic arc del Portitxol, situat prop de la platja del mateix nom. I aquest és el resultat més reeixit, la roca blanca de primer terme està il·luminada per la lluna i l’arc amb tons més càlids rep la llum del veí Hostal Empúries. De vegades la contaminació lumínica pot jugar també al nostre favor.

Fotos d’estiu

Malgrat el que pugui semblar pel títol, no penjaré fotos de platges plenes de turistes ni dels llocs on he estat de vacances, principalment perquè aquest estiu no n’he fet.

L’estiu és l’època de l’any en que es fan més fotografies, al ser l’època en que la gran majoria de gent fa vacances sens dubte hi influeix, però al mateix temps és el període més poc agraït per al fotògraf, la llum és molt dura, el dia molt llarg, els animals estan poc actius, les plantes estan seques i la majoria sense flor, i per acabar-ho de rematar fa molta calor.

És per tot això que per practicar la fotografia estival amb cara i ulls cal vèncer la mandra i llevar-se ben d’hora o anar a dormir tard, així tenim més bona llum i una calor més suportable.

Aquestes fotos estan preses poc després de sortir el sol i jugant una mica amb les gramínies i altres plantes que vaig trobar.

1608_macro_14095-Edit1608_macro_14097-Edit

Garses (Pica pica) dels del hide

El segon lliurament de les fotos fetes durant el taller amb l’Oriol Alamany el dedico a les garses, uns bonics ocells en blanc i negre de la família dels còrvids, sempre han gaudit d’una mala fama més o menys merescuda de lladregotes per la seva afecció als objectes brillants. D’aquí deu venir que el mot “garsa” ha passat a engruixir el catàleg d’insults amb nom d’ocell juntament amb “gamarús”, “capsigrany” o “passerell” per citar-ne alguns. Fins i tot el compositor italià Gioachino Rossini va crear una òpera titulada “La gazza ladra” (La garsa lladre) en què una d’aquestes aus desencadena un embolic monumental que gairebé acaba amb la mort de la protagonista.

Bé, però anem a les fotos que és el que tractem en aquest bloc.

Garsa

Garsa (Pica pica) curiosa

Garsa

Ui que bé, que fresqueta

Garsa

L’hora del bany